El taller de la Sagrada Familia el 1917 | Càtedra Gaudí. ETSAB. UPC, Barcelona
Gaudí valorava molt el treball dels artesans. Gaudí entenia l’arquitectura com una obra col·lectiva en què el coneixement teòric i l’habilitat manual es complementen. Ferrers, picapedrers, fusters, ceramistes, vitrallers i escultors no eren simples executors d’un projecte dissenyat per l’arquitecte, sinó part activa del procés creatiu. Format en un context proper als tallers artesanals, Gaudí valorava profundament l’experiència dels oficis i confiava en la capacitat dels artesans per aportar solucions i enriquir les seves idees. Cada persona aportava el seu talent. “El treball és com el foc: per encendre`l s’han d’escollir els troncs bons, vells i secs, i després s’hi poden afegir els més tendres. No hi ha ningú que no serveixi per a la feina. El truc és posar-los a fer allò per a què poden servir”.
" L'obra de Gaudí és el resultat d’una síntesi entre tradició artesanal,
innovació tècnica i treball col·lectiu
Aquesta manera de treballar és visible en obres com la Casa Batlló, el Palau Güell, el Park Güell o la Sagrada Família, on la forja, la ceràmica, la fusta, el vidre i la pedra adquireixen una extraordinària expressivitat. El trencadís, per exemple, és fruit de la col·laboració entre el disseny i l’execució artesanal, mentre que a la Sagrada Família el treball de la pedra combina precisió constructiva i sensibilitat artística. Per a Gaudí, l’arquitectura arribava a la seva plenitud més enllà dels dibuixos, quan els oficis transformaven les idees en matèria. La seva obra és, així, el resultat d’una síntesi entre tradició artesanal, innovació tècnica i treball col·lectiu..
El Palau Güell
El Palau Güell representa una de les expressions més completes del concepte d'obra total desenvolupat per Gaudí. Arquitectura, mobiliari, ferratges, vitralls, lluminàries, revestiments, sostres i decoració són concebuts simultàniament, evitant qualsevol element aliè al conjunt. Aquest control integral exigeix una extraordinària coordinació entre tots els oficis. Cada detall és pensat en relació amb els altres, de manera que la qualitat final depèn tant de l'execució individual com de la coherència del conjunt. L'excel·lència deixa de ser una suma de bones peces; és la perfecta integració de totes elles.
La sala central del Palau Güell
La sala central constitueix el cor del Palau Güell i exemplifica l'obsessió de Gaudí per l'acabat perfecte. La pedra, la fusta, el ferro, els vitralls i la cúpula treballen conjuntament per construir un espai d'una gran complexitat, on cada material és utilitzat segons les seves màximes possibilitats. No hi ha cap detall improvisat. Les juntes, els encaixos, la il·luminació natural, la relació entre les diferents textures i la precisió dels acabats, responen a una supervisió constant durant tota la construcció. La qualitat arquitectònica no es concentra en un únic element; emergeix de la suma d'innombrables decisions executades amb la màxima exigència.
