Guia didàctica
Descarrega la guia aquí>>
DOCUMENTALS
Antonio Gaudí — Hiroshi Teshigahara (1984)
Documental japonès de 72 minuts, dirigit per Hiroshi Teshigahara, un dels grans noms del cinema japonès. Pràcticament sense narració, recorre les obres de Gaudí —Casa Vicens, Palau i Finca Güell, Cripta de la Colònia Güell, Park Güell, Casa Batlló, Casa Milà i Sagrada Família— a través d'una fotografia molt elaborada i de la música de Tōru Takemitsu. La crítica especialitzada el considera més aviat un poema visual que un documental convencional. Ha estat restaurat i editat per Criterion, i continua circulant en circuits cinematogràfics internacionals.
Sagrada: The Mystery of Creation — 2012
Documental centrat en la Sagrada Família i el procés de construcció del temple, amb especial atenció a la concepció de Gaudí i a la continuació de l'obra després de la seva mort. Tracta específicament la Sagrada Família com a obra arquitectònica i com a projecte inacabat.
Gaudí — Manuel Huerga (1988)
Documental de 57 minuts, amb guió de Gonzalo Herralde i Dolors Pallàs. És una aproximació a Gaudí i a la seva obra des d'una perspectiva més cinematogràfica que estrictament acadèmica. Forma part de la filmografia específica sobre Gaudí recopilada per la Fundación Antonio Gaudí.
Objectiu Sagrada Família — Betevé (8 capítols)
Sèrie documental de vuit capítols, dirigida per Francesc Centelles, per descobrir tots els secrets de la basílica de La Sagrada Família. La Sagrada Família viu un any històric. Aquest 2026, coincidint amb el centenari de la mort d'Antoni Gaudí, el temple ha assolit una gran fita, que l'ha posat als ulls de tot el món: la inauguració de la torre de Jesucrist, amb la benedicció del papa Lleó XIV. Amb la instal·lació de la creu s'ha convertit en l'església catòlica més alta del món.
1. Tocar el cel
2. El bosc
3. Un instrument colossal
4. Arribant a la glòria
5. Vida i mort
6. Continuar sense el geni
7. Un geni, mil mans
8. L’escalinata, l’últim gran repte
Canal oficial de YouTube de la Sagrada Família
Canal oficial de la Basílica de la Sagrada Família, amb vídeos sobre la seva arquitectura, la figura d’Antoni Gaudí, la història i el simbolisme del temple. També ofereix continguts sobre l’evolució de les obres, activitats i celebracions, així com retransmissions en directe d’actes religiosos i institucionals.
BIBLIOGRAFIA ESSENCIAL SOBRE ANTONI GAUDÍ
Gaudí, l’home i l’obra — Bergós, Joan. Barcelona: Lunwerg, 1999.
Una de les obres clàssiques per aproximar-se a Gaudí a través de la seva personalitat, el seu pensament i la seva trajectòria professional. Bergós, arquitecte i estudiós de la seva obra, ofereix una visió que combina biografia i interpretació arquitectònica. És especialment útil per entendre la manera de treballar de Gaudí i la relació entre les seves idees i les solucions que desenvolupa en els edificis.
El gran Gaudí — Bassegoda i Nonell, Joan. Sabadell: AUSA, 1989.
Una de les grans obres de referència de la bibliografia gaudiniana. Bassegoda, un dels principals especialistes en Gaudí, estudia de manera extensa la seva trajectòria, les obres, els projectes i els procediments constructius. El llibre és especialment valuós per la seva dimensió documental i per la voluntat de separar la realitat històrica de les interpretacions llegendàries que s’han construït al voltant de l’arquitecte.
Antoni Gaudí: 1852-1926. Arquitectura, ideología y política — Lahuerta, Juan José. Madrid: Electa, 1993.
Un estudi fonamental per entendre Gaudí dins del context cultural i ideològic de la Catalunya de finals del segle XIX i principis del XX. Lahuerta s’allunya de la imatge del geni aïllat i analitza les relacions entre arquitectura, societat, política, religió i cultura. És especialment interessant per contextualitzar el nacionalisme, el mecenatge, la burgesia catalana i les idees que envolten la seva arquitectura.
Gaudí — Solà-Morales, Ignasi de. Barcelona: Polígrafa, 1983.
Una interpretació crítica de l’obra de Gaudí des de la perspectiva de la història i la teoria de l’arquitectura. Solà-Morales contribueix a superar la lectura de Gaudí com un creador purament intuïtiu o excepcional i posa l’accent en els processos arquitectònics, les formes, la construcció i la relació amb la modernitat. És una obra especialment útil per donar profunditat teòrica al projecte.
The Designs and Drawings of Antoni Gaudí — Collins, George R.; Bassegoda i Nonell, Joan.. Princeton: Princeton University Press, 1983.
Una obra de referència per estudiar Gaudí a través dels seus dibuixos, projectes i documents gràfics. Permet aproximar-se al procés de concepció de l’arquitecte i entendre com les idees passen del dibuix i la maqueta a l’edifici. És especialment útil per als apartats dedicats al procés creatiu, la geometria, les estructures i els projectes que no van arribar a construir-se.
Gaudí y la razón constructiva: un legado inagotable — González Moreno-Navarro, José Luis; Casals Balagué, Albert. Madrid: Akal, 2002.
Una de les obres més interessants per entendre el Gaudí constructor. Els autors analitzen la seva arquitectura a partir de l’espai, l’estructura, l’ambient, la materialització i la síntesi arquitectònica, amb especial atenció al Palau Güell, la Casa Botines, la Cripta de la Colònia Güell i la Sagrada Família. És una referència especialment adequada per als capítols sobre estructura, geometria, materials i construcció.
Antoni Gaudí: Escritos y documentos — Edició de Laura Mercader. Barcelona: Acantilado, 2002.
Una font imprescindible perquè permet aproximar-se directament al pensament de Gaudí. Laura Mercader va preparar una edició crítica del seu llegat escrit, incloent-hi textos fins aleshores inèdits. El volum recull les seves idees sobre arquitectura, construcció, ornamentació i diferents tipologies arquitectòniques. És especialment important per contrastar interpretacions i evitar atribuir a Gaudí idees que en realitat provenen d’autors posteriors.
Gaudí i la Sagrada Família, comentada per ell mateix — Martinell, Cèsar. Valls: Institut d’Estudis Vallencs, 1999.
Una obra especialment interessant per aproximar-se a la concepció que Gaudí tenia de la Sagrada Família i del seu propi treball. Martinell recull explicacions, comentaris i idees relacionades amb el temple i amb els principis arquitectònics de Gaudí. És una font molt útil per als apartats sobre la Sagrada Família, la religió, la simbologia, la llum i la concepció de l’arquitectura.
L’Església de la Colònia Güell — Puig Boada, Isidre. Barcelona: Lumen, 1976.
Un llibre fonamental per estudiar la Cripta de la Colònia Güell i el projecte de l’església que Gaudí va deixar inacabat. Puig Boada va conèixer directament l’obra i en va estudiar els processos constructius. És especialment valuós per entendre les maquetes funiculars, les estructures, les formes geomètriques i la relació entre arquitectura i natura. També permet entendre la Cripta com un laboratori d’experimentació que anticipa alguns dels principis de la Sagrada Família.
Arquitectura i símbol a la Sagrada Família — Bonet i Armengol, Jordi; Puig i Tàrrech, Armand. Barcelona: Pòrtic, 2013.
Una de les referències més adequades per al contingut sobre simbolisme de la Sagrada Família. El llibre combina la perspectiva de Jordi Bonet, arquitecte i responsable de les obres del temple durant dècades, amb la d’Armand Puig, especialista en Bíblia i cristianisme. Analitza tant les opcions arquitectòniques com les interpretacions simbòliques i iconogràfiques del temple.
Gaudí, una cosmogonia — Pi de Cabanyes, Oriol. Barcelona: Proa, 2002.
Una aproximació especialment interessant al pensament simbòlic i espiritual de Gaudí. El concepte de «cosmogonia» permet interpretar la seva arquitectura com una determinada visió del món, en què natura, creació, religió, geometria i arquitectura mantenen una relació estreta. És una obra especialment útil per als capítols sobre natura, espiritualitat, símbol i transcendència.
Gaudí — Crippa, Maria Antonietta. Köln: Taschen, 2007.
Una síntesi àmpliament il·lustrada que ofereix una visió global de la trajectòria i les principals obres de Gaudí. Té menys profunditat especialitzada que alguns dels estudis anteriors, però és molt útil per obtenir una panoràmica clara del conjunt de la seva producció i per relacionar arquitectura, natura, estructura, ornamentació i context. També pot funcionar com a obra de consulta general.
L’ideari de Gaudí: 1852–1926
Conferència a càrrec de Joan Albaigés a l'Aula d’Extensió Universitària de Sant Cugat, el 21 d’abril de 2026
