La figura de Gaudí com a model de Sant Felip Neri
Gaudí solia anar a pregar a l’oratori de Sant Felip Neri, un espai que freqüentava per la seva vinculació amb la vida religiosa i on coincidia amb diversos membres del Cercle Artístic de Sant Lluc. Entre ells hi havia el pintor Joan Llimona, amb qui compartia també l’interès per la música sacra i el cant gregorià. La relació entre tots dos va donar lloc a una curiosa coincidència artística. Llimona va utilitzar Gaudí com a model per representar sant Felip Neri en una de les seves pintures destinades a l’oratori. Els trets físics de l’arquitecte, especialment la seva barba i aparença austera, servien al pintor per donar al sant un rostre proper i recognoscible. Segons el mateix Llimona, Gaudí era «el més il·lustre i més venerable barbut» que assistia habitualment a les funcions de l’oratori. D’aquesta manera, Gaudí va acabar apareixent representat com un sant mentre encara era viu. La imatge reflecteix, alhora, la seva estreta vinculació amb Sant Felip Neri, la seva relació amb Llimona i l’ambient religiós i artístic que compartien.
El rosari a la façana del Naixement
La pregària va ser un element essencial en la vida d’Antoni Gaudí. Més enllà de la seva feina com a arquitecte, Gaudí entenia la pregària com un espai de connexió amb Déu i una font d’inspiració per a la seva obra. Resava el rosari diàriament i assistia sovint a missa, especialment en els últims anys de la seva vida, quan la seva dedicació a la construcció de la Sagrada Família era total. La devoció mariana es reflecteix en moltes de les seves obres. A la mateixa Sagrada Família, la figura de la Mare de Déu i el rosari ocupen un lloc destacat a la torre que li és dedicada i a la façana del Naixement. Així, arquitectura i pregària es troben en un mateix camí: mirar, contemplar i elevar-se interiorment. Per a Gaudí, la bellesa de la creació era una manera d’apropar-se a Déu.
Referències a la Mare de Déu a la façana de La Pedrera
La presència de Maria té un significat especial dins de l'univers creatiu de Gaudí. Maria representava protecció, maternitat, puresa i esperança, i era la intercessora que conduïa els fidels cap a Crist. A la Casa Milà, Gaudí, va voler incorporar a l’edifici referències religioses relacionades amb el personatge. En el projecte original hi havia la voluntat de situar una gran escultura de la Mare de Déu del Roser al coronament de l’edifici, juntament amb elements de caràcter religiós. Aquesta intenció no es va arribar a materialitzar tal com Gaudí havia previst, segurament per la por de la família Milà a ser objecte dels atacs i la violència dels grups anarquistes, que ja havien protagonitzat la Setmana Tràgica. Amb tot, a la part superior de la façana ondulant hi ha una rosa, que fa referència a la Mare de Déu del Roser, i s'hi pot llegir "Ave Maria gratia plena, Dominus tecum", gravat en la mateixa pedra. No és una inscripció ornamental més: és una pregària que recorre la façana i converteix l’edifici en un espai carregat de simbolisme religiós.
El portal de la Mare de Déu del Roser
A la banda dreta de la façana del Naixement se situa el portal del Roser, una petita joia arquitectònica que Gaudí va deixar acabada l’any 1897 com a mostra per tal que els continuadors del projecte tinguessin un exemple a seguir. Gaudí veia en el rosari una pregària senzilla i profunda, que permetia unir la reflexió interior amb la confiança en Déu. Presideix l’escena la Mare de Déu del Roser, dreta amb el nen en braços, amb sant Domènec i santa Caterina a costat i costat. Té als peus una esfera polièdrica on les cares són estrelles. Com que aquesta esfera està buida per dins, les estrelles destaquen sobre la foscor interior en una mostra d’un treball artesanal realment destacable. També s’han fet així totes les roses i fulles de roser que hi ha per tot arreu i que fan honor al nom de la dedicació del portal. Les quatre figures de les fornícules del nivell inferior són els reis David i Salomó, d’una banda, i Isaac i Jacob de l’altra. Tant els noms com els dossers que coronen aquestes escultures són fets amb aquest mateix relleu.
El dia 11 de juny de 1924 es va fer la darrera fotografia d'Antoni Gaudí. Tenia setanta-dos anys. El veiem formant part de la processó del Corpus davant de la catedral de Barcelona. Està acompanyat per membres del Cercle Artístic de Sant Lluc, una important institució del seu temps, de la qual en van ser membres altres coneguts artistes i, entre d'altres, la família Figueras, els primers propietaris de Torre Bellesguard. L'11 de setembre d'aquell mateix any, Gaudí va ser detingut quan volia entrar a l'església de Sants Just i Pastor, situada no gaire lluny de l'escenari de la foto anterior, la catedral de Barcelona. La seva intenció era participar en una missa celebrada en honor als catalans caiguts durant el setge de Barcelona el 1714, però la dictadura recent de Primo de Ribera l'havia vetat.
El juny de 1926 va trobar la mort, atropellat per un tramvia a l'encreuament de la Gran Via amb el carrer Bailén, mentre es dirigia al seu lloc de pregària habitual, a l'església de Sant Felip Neri. Tres dies després moriria a l'hospital de la Santa Creu, l'hospital dels pobres, com ell havia desitjat.
