Frank Gehry (Toronto, 1929)
La influència d'Antoni Gaudí en l'arquitectura contemporània va molt més enllà de Barcelona. La seva capacitat per trencar les convencions, explorar formes orgàniques i integrar arquitectura, estructura, natura, llum i ornamentació ha convertit la seva obra en una font d'inspiració per a diverses generacions d'arquitectes. No es tracta necessàriament d'una imitació directa, sinó d'una influència que es manifesta en la manera d'entendre l'espai, els materials i la relació entre art i arquitectura. Gaudí continua així projectant la seva influència sobre la creació arquitectònica del segle XXI.
Un dels arquitectes contemporanis que ha reconegut la influència de Gaudí en la seva obra és Frank Gehry. Autor d’edificis com el Museu Guggenheim de Bilbao, la Walt Disney Concert Hall de Los Angeles i la Fondation Louis Vuitton de París, Gehry ha desenvolupat una arquitectura marcada per les formes escultòriques, les geometries poc convencionals i l’experimentació amb els materials.
La influència de Gaudí en Gehry és sobretot creativa i conceptual. El contacte amb l’arquitectura gaudiniana a Barcelona li va mostrar una manera d’entendre l’edifici com una obra artística capaç d’allunyar-se de les formes convencionals. Tots dos comparteixen l’interès per les formes orgàniques, l’experimentació material i una concepció de l’arquitectura en què estructura i expressió es troben estretament vinculades. En tots dos casos, l’edifici transcendeix la seva funció per convertir-se també en una experiència visual i espacial.
Benedetta Tagliabue (Milà, 1963)
Benedetta Tagliabue és una arquitecta italiana establerta a Barcelona, on ha desenvolupat una part essencial de la seva trajectòria professional. Directora de l'estudi Miralles Tagliabue EMBT, fundat amb l'arquitecte Enric Miralles, ha creat una arquitectura caracteritzada per la complexitat formal, l'ús expressiu dels materials i una especial atenció al context. Entre les seves obres destaquen el Parlament d'Escòcia, el Mercat de Santa Caterina de Barcelona i el Pavelló d'Espanya a l'Expo de Shanghai.
La seva relació amb Gaudí és especialment significativa per la seva vinculació amb Barcelona i per una concepció de l'arquitectura basada en la llibertat formal, l'experimentació amb els materials i la integració de l'edifici en el seu entorn. En la seva obra barcelonina es pot percebre, més que una influència directa, una continuïtat amb una tradició arquitectònica local que té en Gaudí una de les seves figures fonamentals.
Toyo Ito (Seül, 1941)
Toyo Ito és un arquitecte japonès reconegut internacionalment per una arquitectura innovadora, en què explora la relació entre tecnologia, natura i societat. Premi Pritzker d’Arquitectura el 2013, és autor d’edificis com la Mediateca de Sendai, la Biblioteca de la Universitat d’Art de Tama i la Torre de Vents de Yokohama.
La seva relació amb Gaudí està especialment vinculada a Barcelona. Ito ha expressat en diverses ocasions la seva admiració per l’arquitecte català i ha reinterpretat la façana de la Casa Milà en una instal·lació artística. També va participar en el projecte relacionat amb la façana de la Casa Batlló en el marc de la seva vinculació amb el Gaudí Centre. La influència de Gaudí es pot relacionar amb l’interès d’Ito per les formes orgàniques, la natura i una arquitectura allunyada de la geometria rígida. Tots dos comparteixen una actitud experimental i una concepció dinàmica de l’espai, en què la forma arquitectònica es transforma i s’adapta a les condicions de cada projecte.
Zaha Hadid (Bagdad, 1950 – Miami, 2016)
Zaha Hadid va ser una de les arquitectes més innovadores i influents de finals del segle XX i principis del XXI. Primera dona a rebre el Premi Pritzker, el 2004, va desenvolupar una arquitectura caracteritzada per formes fluides, geometries complexes i una concepció dinàmica de l'espai. Entre les seves obres destaquen el Centre Aquàtic de Londres, el MAXXI de Roma i el Heydar Aliyev Center de Bakú.
La seva relació amb Gaudí es pot entendre a través de la seva admiració per una arquitectura capaç de trencar amb els models convencionals i explorar formes orgàniques i geometries no lineals. Tant Gaudí com Hadid van concebre l'arquitectura com una experiència espacial total, en què estructura, forma i moviment es fusionen. Encara que pertanyen a èpoques i contextos molt diferents, tots dos comparteixen una voluntat radical d'innovació i una manera d'entendre l'edifici com una obra d'art.
Santiago Calatrava (València, 1951)
Santiago Calatrava és arquitecte, enginyer i escultor, i una de les figures més reconegudes de l'arquitectura espanyola contemporània. La seva obra combina arquitectura, enginyeria i escultura, amb estructures que sovint evoquen formes orgàniques i elements de la natura. Entre els seus projectes destaquen la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, el Museu del Demà de Rio de Janeiro i nombrosos ponts i estacions.
La relació amb Gaudí es troba en la voluntat de superar la separació tradicional entre art, arquitectura i enginyeria. Tots dos conceben l'estructura com una part essencial de l'expressió artística de l'edifici i exploren formes inspirades en la natura. Calatrava també comparteix amb Gaudí una intensa recerca sobre les formes, la geometria i el moviment, encara que els seus llenguatges arquitectònics siguin molt diferents.
Absolute World Towers | MAD Architects
